Part 1:
Part 2:
Gràcies Sheddad !
30 d’agost del 2011
Una bona trobada!
El passat 30 de juliol vam celebrar la segona edició de la nostra trobada. Com que som una colla jove, encara estem buscant l’itinerari perfecte per la cercavila. Pensem que aquesta vegada ens hi hem acostat molt !
El temps ens va fer patir fins a l'últim moment i les consultes als radars meteorològics van ser la tònica durant tot el dia. Després de tot el dia tronant i plovent a bots i barrals finalment va sortir el sol.
Després de que la colla d’Alaró finalment no pogués venir i que la colla de la Garriga se n’anés a la competència (Moià), vam poder contar amb la presència de 3 grans colles convidades:
Els gegants del barri de Gràcia de Sabadell van portar el seu gegant Xenan, que representa un treballador del tèxtil. La llançadora que porta a la mà va portar molts bons records al nostre poble, ja que no cal oblidar que som un poble de teixidors! També l’Elionor es va afegir a la festa, tot i que es va emportar un bon cove de roba per rentar!
 | |
| En Xenan i l'Elionor amb la ceba |
Una cinquantena de fruitosencs van tenyir el poble de colors rosa, caram quina gentada! Amb la seva enorme Ricardis, fundadora del monestir de Sant Benet i els gegantons Isarn i Aigo, dos dels seus fillets. Una colla amb molta empenta i ganes de passar-ho bé!
 |
| La gegantassa pujant al Serrat |
Però l’entrada triomfal va ser pel gran Bacus d’Ullastrell. Va baixar del cotxe una mica marejat i tot i que semblava que les seves ziga-zagues estaven perfectament estudiades va acabar de morros a terra. Ja ho diuen, el vi d’Ullastrell fa caure de clatell! La geganta Serralavella s’ho mirava amb incredulitat, potser perquè ella no caurà mai amb tot aquest reguitzell de cames!
 |
| En Bacus fent tentinelles |
Amb els nostres convidats, el Llúpol i la Rabassola i guiats pel sherpa Markins vam tirar cap a poble avall, buscant amb alevosía i premeditació la pujada del Serrat. Un cop més, les colles convidades van superar la prova sense espantar-se, quins homenassos! Per recuperar forces, la Cisca de Cal Cuell ens esperava amb les seves famoses coques i uns bons porronets. Més endavant, al carrer de la Vinya es van fer les ja tradicionals corregudes.
La cercavila va acabar on havia començat, a la plaça de l’església, amb els respectius balls i un passi-ho bé fins l’any que ve !!!
 |
| Gentada cap a poble avall ! |
22 de juliol del 2011
19 de juliol del 2011
VII Trobada dels gegants del carnval de Solsona
El passat 9 de juliol es va celebrar la VII trobada bianual de la colla del carnaval de Solsona. Ja que l’any passat els gegants bojos de Solsona ens van visitar, ara ens tocava a nosaltres anar-los a veure!
A Solsona ens esperaven amb una enorme fideuà, fixeu-vos !
 | |
| Una fideuà navegable! |
La cercavila va ser molt animada, tot i que el dia era molt calorós els carrers del barri vell de Solsona són molt fresquets.
Cal destacar la gran comitiva de Monistrolencs que ens van acompanyar, que van disfrutar amb nosaltres d'aquesta festa!
 |
| El Llúpol passejant per Solsona |
 |
| El Tòful-Nano, de Solsona |
4 de juliol del 2011
VII Trobada de gegants de Solsona
Dissabte anem a una trobada que ens fa especial il·lusió: Solsona, on ens retrobarem amb els gegants bojos i tota una colla d'amics encara més sonats !
Us animem a acompanyar-nos !!!
Aquest és el programa previst:
17 h Plantada de gegants a la plaça del Camp
18 h Cercavila pel nucli antic amb l'acompanyament de l'Orquestra Patinfanjàs
20 h Ballets i lliurament de records a la plaça del Camp
22 h Sopar popular organitzat per la Joventut Solsonina, seguit de correbars i concert a la sala polivalent
23 h Ball a càrrec d'Orgue de Gats a la plaça del Camp, organitzat per la Comissió de Festes de Sant Cristòfol
Us animem a acompanyar-nos !!!
Aquest és el programa previst:
17 h Plantada de gegants a la plaça del Camp
18 h Cercavila pel nucli antic amb l'acompanyament de l'Orquestra Patinfanjàs
20 h Ballets i lliurament de records a la plaça del Camp
22 h Sopar popular organitzat per la Joventut Solsonina, seguit de correbars i concert a la sala polivalent
23 h Ball a càrrec d'Orgue de Gats a la plaça del Camp, organitzat per la Comissió de Festes de Sant Cristòfol
21 de juny del 2011
22 Trobada de gegants de La Garriga
Aquesta vegada vam matinar, després de la mala experiència de la sortida a Ullastrell vam marxar molt sobrats de temps per no fer tard.
A La Garriga ens esperaven amb un molt bon esmorzar, pa amb tomàquet amb cansalada i botifarra ! Després de l’àpat va costar començar la cercavila, mentrestant la gent s’entretenia fent una cua quilomètrica per anar al lavabo (sort que no ens van donar mongetes!!!).
Acompanyats dels grallers i la colla de percussió el Llúpol i la Rabassola van caminar i córrer pels carrers del poble entre grans casalots modernistes. Dos nous portadors de gegants es van estrenar demostrant molt bones maneres, esperem que els hi agradés i també vulguin venir a Solsona!
4 d’abril del 2011
Punxades i TomTom's
Aquest diumenge hem anat a Ullastrell, on hem pogut conèixer la Vella Quaresma, una geganta amb 7 cames que representen les 7 setmanes de Quaresma (40 dies abans de Pasqua). A la mà porta un bacallà.
També hem conegut en Bacus, el gegant borratxí que de seguida s’ha fet amic del Llúpol (que s’ha comportat perquè havia de conduir).
Arribar a Ullastrell ens ha costat una mica, ja que el TomTom desconeix algunes dreceres. Per rematar-ho hem hagut de passar per boxes a arreglar una punxada.
Tot i arribar molt justos de temps i no poder disfrutar de la fira i de l’esmorzar, creiem que el dia ha anat força bé!
29 de març del 2011
16a trobada de gegants d'Ullastrell
Com un gat, com un gos, com un perro, perro, perro.
Com un gat, com un gos, com un perro rabiós.
Com un gat, com un gos, com un perro rabiós.
Aquest proper diumenge, dia 3 d’abril, anem a les festes de Serralavella d’Ullastrell!!!
La plantada de gegants és a partir de 2/4 de 10 del matí i l’inici de la cercavila pels volts de 2/4 de 12. Si voleu anar a les festes, podeu veure el programa en el següent enllaç.
Us hi esperem !
9 de febrer del 2011
Mossèn Pere Fradera
El dia 2 de febrer, el nostre amic Pere ens ha deixat després d’una llarga malaltia. Només ens queda donar-li les gràcies per haver-nos cedit els seus “drets d’imatge”, d’aquesta manera continuarà caminant pels pobles de Catalunya, com a ell tant li agradava !!!
Aquest és el seu darrer escrit:
Estimats tots:
Quan en les meves crisis acudia al doctor Zapater, sempre em receptava repòs. Al final ha semblat que el millor era, doncs, acollir“el repòs etern”. Gràcies, Dr. Zapater i tot l’equip sanitari de l’Hospital d’Igualada, per les atencions que m’heu dispensat amb tanta generositat en aquesta darrera etapa de la meva vida.
Quan en les meves crisis acudia al doctor Zapater, sempre em receptava repòs. Al final ha semblat que el millor era, doncs, acollir“el repòs etern”. Gràcies, Dr. Zapater i tot l’equip sanitari de l’Hospital d’Igualada, per les atencions que m’heu dispensat amb tanta generositat en aquesta darrera etapa de la meva vida.
Quan vam celebrar els meus 40 anys de capellà, tot fent un repàs de la meva vida, vaig dir que, si li hagués de posar un títol seria el de “M’HO HE PASSAT MOLT BÉ”.
Sí. M’ho he passat molt bé, no en el sentit de disbauxa, sinó en el sentit de plenitud.
A l’hora d’acomiadar-nos, deixeu-me expressar-vos el següent:
En primer lloc, dono gràcies al bon Déu per tot el que m’ha concedit al llarg de la meva vida: els pares que m’engendraren i educaren, la família que m’acollí, amb els germans i germanes que sempre m’han estimat tant. La fe cristiana que, des del baptisme, m’ha acompanyat al llarg de tota la vida, l’ha projectada i li ha donat sentit. L’educació al seminari, malgrat les mancances. L’estada a la cartoixa, l’esdeveniment del Vaticà II que invità a avançar vers una Església més senzilla i pobra, a mantenir un diàleg obert i sincer amb el món, aportant la Bona Notícia, i a estrènyer el lligams de comunió dins la comunitat cristiana, valorant el sacerdoci comú. Malauradament, aquests darrers anys s’està sofrint una frenada i involució en el camí encetat pel Concili, abocant molts capellans i laics al desencís .
Em cal agrair a la gent dels pobles on he exercit com a prevere (Ripoll, Camprodon, Matamala i la vall de les Llosses, Monistrol de Calders, Calaf), el molt que m’han estimat arreu.
També agraeixo les altres tasques pastorals que he exercit al llarg dels anys: consiliari dins el moviment de Cristians de pobles i comarques (rural), la Branca Pagesa, el treball dins el secretariat Diocesà de Catequesi, al Secretariat interdiocesà de Litúrgia, a Càritas de l’Anoia, la Delegació diocesana de Pastoral Rural... Donar gràcies també per haver pogut conjuminar moltes vegades la tasca de capellà amb la possibilitat de fer de pintor, una manera molt humana d’entrar en contacte amb la gent.
Deixeu-m’hi afegir, encara,
Donar gràcies d’una manera especial a la comunitat de Germans de La Salle que m’han acollit aquesta darrera etapa de la meva vida amb tanta estimació.
Voldria dir-vos que, malgrat les meves mancances i els meus errors, puc afirmar rotundament que m’ho he passat molt bé, fins i tot enmig de la debilitat i dolences d’aquests darrers anys. Una experiència enriquidora.
Vull demanar disculpes i perdó a tots els qui hagi pogut ofendre i també als qui hagi donat un mal exemple.
I acabo desitjant-vos a tots un bon camí, fins que ens retrobem en el si de Déu.
Sí. M’ho he passat molt bé, no en el sentit de disbauxa, sinó en el sentit de plenitud.
A l’hora d’acomiadar-nos, deixeu-me expressar-vos el següent:
En primer lloc, dono gràcies al bon Déu per tot el que m’ha concedit al llarg de la meva vida: els pares que m’engendraren i educaren, la família que m’acollí, amb els germans i germanes que sempre m’han estimat tant. La fe cristiana que, des del baptisme, m’ha acompanyat al llarg de tota la vida, l’ha projectada i li ha donat sentit. L’educació al seminari, malgrat les mancances. L’estada a la cartoixa, l’esdeveniment del Vaticà II que invità a avançar vers una Església més senzilla i pobra, a mantenir un diàleg obert i sincer amb el món, aportant la Bona Notícia, i a estrènyer el lligams de comunió dins la comunitat cristiana, valorant el sacerdoci comú. Malauradament, aquests darrers anys s’està sofrint una frenada i involució en el camí encetat pel Concili, abocant molts capellans i laics al desencís .
Em cal agrair a la gent dels pobles on he exercit com a prevere (Ripoll, Camprodon, Matamala i la vall de les Llosses, Monistrol de Calders, Calaf), el molt que m’han estimat arreu.
També agraeixo les altres tasques pastorals que he exercit al llarg dels anys: consiliari dins el moviment de Cristians de pobles i comarques (rural), la Branca Pagesa, el treball dins el secretariat Diocesà de Catequesi, al Secretariat interdiocesà de Litúrgia, a Càritas de l’Anoia, la Delegació diocesana de Pastoral Rural... Donar gràcies també per haver pogut conjuminar moltes vegades la tasca de capellà amb la possibilitat de fer de pintor, una manera molt humana d’entrar en contacte amb la gent.
Deixeu-m’hi afegir, encara,
Donar gràcies d’una manera especial a la comunitat de Germans de La Salle que m’han acollit aquesta darrera etapa de la meva vida amb tanta estimació.
Voldria dir-vos que, malgrat les meves mancances i els meus errors, puc afirmar rotundament que m’ho he passat molt bé, fins i tot enmig de la debilitat i dolences d’aquests darrers anys. Una experiència enriquidora.
Vull demanar disculpes i perdó a tots els qui hagi pogut ofendre i també als qui hagi donat un mal exemple.
I acabo desitjant-vos a tots un bon camí, fins que ens retrobem en el si de Déu.
<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<
- Donació del cos a la ciència. Tot i una certa repugnància d’entrada, he pres aquesta decisió perquè és la manera més ràpida i econòmica per sortir d’escena.
- Tots els béns que m’han acompanyat en vida pertanyen als pobres. Retorneu-los-els.
- Agrair també les experiències que he pogut fer: viatges a l’Índia, Israel, Puerto Rico, Ruanda... la peregrinació a Sant Jaume de Galícia, les anades a Assís...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)