El dia 2 de febrer, el nostre amic Pere ens ha deixat després d’una llarga malaltia. Només ens queda donar-li les gràcies per haver-nos cedit els seus “drets d’imatge”, d’aquesta manera continuarà caminant pels pobles de Catalunya, com a ell tant li agradava !!!
Aquest és el seu darrer escrit:
Estimats tots:
Quan en les meves crisis acudia al doctor Zapater, sempre em receptava repòs. Al final ha semblat que el millor era, doncs, acollir“el repòs etern”. Gràcies, Dr. Zapater i tot l’equip sanitari de l’Hospital d’Igualada, per les atencions que m’heu dispensat amb tanta generositat en aquesta darrera etapa de la meva vida.
Quan vam celebrar els meus 40 anys de capellà, tot fent un repàs de la meva vida, vaig dir que, si li hagués de posar un títol seria el de “M’HO HE PASSAT MOLT BÉ”.
Sí. M’ho he passat molt bé, no en el sentit de disbauxa, sinó en el sentit de plenitud.
A l’hora d’acomiadar-nos, deixeu-me expressar-vos el següent:
En primer lloc, dono gràcies al bon Déu per tot el que m’ha concedit al llarg de la meva vida: els pares que m’engendraren i educaren, la família que m’acollí, amb els germans i germanes que sempre m’han estimat tant. La fe cristiana que, des del baptisme, m’ha acompanyat al llarg de tota la vida, l’ha projectada i li ha donat sentit. L’educació al seminari, malgrat les mancances. L’estada a la cartoixa, l’esdeveniment del Vaticà II que invità a avançar vers una Església més senzilla i pobra, a mantenir un diàleg obert i sincer amb el món, aportant la Bona Notícia, i a estrènyer el lligams de comunió dins la comunitat cristiana, valorant el sacerdoci comú. Malauradament, aquests darrers anys s’està sofrint una frenada i involució en el camí encetat pel Concili, abocant molts capellans i laics al desencís .
Em cal agrair a la gent dels pobles on he exercit com a prevere (Ripoll, Camprodon, Matamala i la vall de les Llosses, Monistrol de Calders, Calaf), el molt que m’han estimat arreu.
També agraeixo les altres tasques pastorals que he exercit al llarg dels anys: consiliari dins el moviment de Cristians de pobles i comarques (rural), la Branca Pagesa, el treball dins el secretariat Diocesà de Catequesi, al Secretariat interdiocesà de Litúrgia, a Càritas de l’Anoia, la Delegació diocesana de Pastoral Rural... Donar gràcies també per haver pogut conjuminar moltes vegades la tasca de capellà amb la possibilitat de fer de pintor, una manera molt humana d’entrar en contacte amb la gent.
Deixeu-m’hi afegir, encara,
Donar gràcies d’una manera especial a la comunitat de Germans de La Salle que m’han acollit aquesta darrera etapa de la meva vida amb tanta estimació.
Voldria dir-vos que, malgrat les meves mancances i els meus errors, puc afirmar rotundament que m’ho he passat molt bé, fins i tot enmig de la debilitat i dolences d’aquests darrers anys. Una experiència enriquidora.
Vull demanar disculpes i perdó a tots els qui hagi pogut ofendre i també als qui hagi donat un mal exemple.
I acabo desitjant-vos a tots un bon camí, fins que ens retrobem en el si de Déu.
<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<
- Donació del cos a la ciència. Tot i una certa repugnància d’entrada, he pres aquesta decisió perquè és la manera més ràpida i econòmica per sortir d’escena.
- Tots els béns que m’han acompanyat en vida pertanyen als pobres. Retorneu-los-els.
- Agrair també les experiències que he pogut fer: viatges a l’Índia, Israel, Puerto Rico, Ruanda... la peregrinació a Sant Jaume de Galícia, les anades a Assís...
